Aquesta costum, lluny de ser una simple elecció comercial o una moda recent, enfonsa les seves arrels a l'Edat Mitjana i amaga una fascinant barreja d'analfabetisme, lleis reials, heràldica i superstició popular.
Els noms dels pubs funcionen com a petites càpsules del temps que conten la història social, política i cultural del lloc on van ser fundats.
La llei del cartell: Quan llegir no era una opció
Al segle XIV, la immensa majoria de la població europea no sabia llegir ni escriure. Tanmateix, les tavernes i hostals eren llocs fonamentals per al descans dels viatgers, el comerç i l'abastiment de cervesa fresca.
Per solucionar el problema d'identificació, el rei Ricard II d'Anglaterra va promulgar una llei el 1393 que obligava a tots els locals que elaboressin i venguessin cervesa a penjar un cartell visible a la seva façana. L'objectiu principal era que els inspectors de la ciutat poguessin localitzar fàcilment els establiments i verificar la qualitat de la beguda. En no poder utilitzar paraules, els taverners van recórrer a il·lustracions clares i recognoscibles per qualsevol transeünt; un lleó, una corona, un gall o un roure.
L'heràldica reial i la lleialtat a la corona
Molts dels noms més repetits en l'actualitat tenen un origen directament lligat a les cases reials i als senyors feudals de l'època:
- The Red Lion (El Lleó Vermell):
És el nom de pub més comú al món anglosaxó. La seva popularitat es va disparar quan el rei Jaume I va accedir al tron el 1603 i va imposar que els edificis públics mostressin el lleó vermell de l'heràldica escocesa com a senyal de lleialtat a la nova dinastia.
- The Royal Oak (El Roure Reial):
Aquest nom commemora el famós episodi de 1651 en què el futur rei Carles II es va amagar a les branques d'un gran roure per escapar de les tropes parlamentàries després de la batalla de Worcester.
- The Crown (La Corona):
Una elecció summament pràctica. Penjar una corona a la façana garantia que el local demostrava la seva fidelitat a la monarquia, evitant problemes polítics sense importar quin rei o reina estigués al tron.
La relació amb My Bar
A My Bar, ubicat a l'emblemàtic Carrer de Ferran al centre del Barri Gòtic, mantenim viva aquesta rica tradició del pub internacional.
El nom del local apel·la de forma directa a la filosofia de l'hospitalitat clàssica: crear un espai proper i acollidor on cada client, ja sigui un veí de la zona o un viatger que visita Barcelona per primera vegada, senti l'espai com a casa seva. Sota un ròtul tradicional i darrere de les seves portes de fusta, My Bar connecta l'herència històrica de la cultura de pub amb un ambient modern, oferint cerveses de tirador, retransmissions esportives en directe i menjar reconfortant en ple cor de la ciutat.
Del simbolisme gremial a les faules populars
No tots els noms provenien de la reialesa. Molts locals van adaptar els seus ròtuls per atraure col·lectius de treballadors específics o per reflectir llegendes locals:
Noms com The Mason's Arms (Les Armes del Masó) o The Bricklayers (Els Paletes) indicaven que el local era el punt de trobada habitual per als membres d'aquests gremis després de la jornada laboral. D'altra banda, noms curiosos com The Elephant and Castle van néixer de la deformació popular de termes en altres idiomes o de records portats per comerciants que tornaven de rutes llunyanes.