La història del storytelling irlandès: Contar històries com a patrimoni cultural i identitat social

La història del storytelling irlandès: Contar històries com a patrimoni cultural i identitat social

13 d’octubre del 2026Admin2 min lectura
Tornar al blog
En la cultura gaèlica, narrar una història mai ha estat un passatemps menor; ha estat una disciplina respectada, un mecanisme de preservació de la memòria col·lectiva i la pedra angular de la cohesió social. Molt abans que la literatura escrita es consolidés a les Illes Britàniques, Irlanda ja comptava amb un sistema altament professionalitzat de transmissió oral conegut com la figura del seanchaí (el guardià de les històries tradicionals).

Dels Filí medievals al Seanchaí comunitari

Durant la Irlanda gaèlica medieval, la societat s'estructurava mitjançant un estricte ordre de poetes i savis anomenats Filí. Aquests narradors pertanyien a una casta privilegiada encarregada de memoritzar les lleis, les genealogies dels clans i les gestes èpiques (com les recopilades en el Cicle de l'Ulster o les sagues de Fionn Mac Cumhaill).

Amb la dissolució de l'ordre gaèlic al segle XVII i les Lleis Penals, la figura formal del poeta va evolucionar cap al Seanchaí rural.

  • El paper del foc i la sobretaula: El seanchaí viatjava d'aldea en aldeia o seia al costat del foc de turba (hearth) de les cases del poble. Les seves històries combinaven fets històrics documentats amb folklore, relats de viatges i ensenyances morals.

  • La recol·lecció de la Irish Folklore Commission: El 1935, el govern irlandès va fundar la Irish Folklore Commission (Comissió Béaloideasa Éireann), aconseguint catalogar més de tres milions de pàgines de manuscrits de tradició oral. Aquesta labor és avui reconeguda per la UNESCO com un dels arxius de patrimoni immaterial més importants del món.

La neurobiologia del relat i la cultura del 'Craic'

En l'idioma irlandès, la paraula craic no es refereix únicament a la diversió, sinó a una forma específica de conversa fluida, enginyosa i plena de relats compartits.

  1. Sincronització neuronal (Neural Coupling): Diverses investigacions de la Universitat de Princeton suggereixen que quan una persona escolta una història ben articulada, l'activitat cerebral de l'oient es sincronitza amb la del narrador. Es alliberen oxitocina (associada a l'empatia) i dopamina, fent que l'experiència social sigui gratificant.

  2. Ambient acústic sense interferències: Perquè una història s'entengui i enganxi l'oient, l'entorn requereix un espai resguardat del soroll estressant, on les veus puguin creuar-se a un volum natural i distès.

Històries compartides al voltant de la barra a MY BAR

En una metròpolis multicultural com Barcelona, el centre històric és un hervider de històries de viatgers, residents i persones de tot el món. Recuperar l'esperit del storytelling tradicional no significa fer representacions teatrals, sinó oferir l'atmosfera adequada on la conversa sigui la veritable protagonista.

A MY BAR, el disseny de l'espai evoca aquella calidesa clàssica, seients pensats per a la proximitat, una il·luminació suau que convida a la pausa i un ambient acollidor on prendre una pinta, menjar alguna cosa reconfortant i compartir anècdotes de la jornada de forma distesa.

Fonts 

  • https://www.irishfolklore.ie
  • https://ich.unesco.org
  • https://neuroscience.princeton.edu